L’alcalde nega el debat sobre el casc antic en un ple forçat per l’Entesa i el PSC

Tot i saber que la resposta de l’equip de govern seria negativa l’Entesa es sorprèn de que l’alcalde segueixi fent el seu paper de no deixar parlar als plens, ara davant de molta gent del poble i dels mitjans de comunicació que hi eren presents. La imposició del seu autoritarisme l’hem patida sempre, ara però es fa evident i surt a la llum pública. 

Sorprèn també el canvi d’actitud tan radical del representant del PP. Però el que sí és indignant és que no han donat cap argument convincent per fer el què estan fent. Ni en el pamflet ni en el Pòrtic ni en el Ple s’han sentit arguments raonats i lògics sobre la seva postura amb la qual cosa han demostrat que tenen por. El “poder” té por. Com en una partida d’escacs el rei s’enroca amagant-se darrera la torre perquè se sent dèbil. Però amb tot això s’entreveu la realitat, un acte de covardia amb aparença d’autoritat. 

I la resta de regidors de CiU què hi diuen? Ni el Pau Martínez, ni l’Elisa Vidal ni l’Agustin Huertas han obert la boca. Ja ens tenen acostumats, aixequen la mà quan el cap el hi ordena sense qüestionar res. Coincideixen en tot amb el seu jefe autoritari? per les seves votacions sembla que sí. Representar al poble com a regidor és alguna cosa més que fer de comparsa d’un alcalde que ha perdut els papers i s’allunya cada vegada més d’una realitat que va per un altre camí. CiU no té persones amb criteri propi que puguin posar en cintura les paranoies del seu màxim representant? no té cap persona que els pugui representar amb més dignitat?

L’Entesa, com el PSC, només demanem un debat, proposat amb objectivitat, amb un àrbitre neutral i unes regles del joc per tots iguals. Considerem que el casc antic està per damunt de criteris personals o partidistes, és un valor que té el poble, potser un dels més importants, per això ho demanem. Creiem que la modificació de les normes que ha tingut una resposta de 500 al·legacions no pot ser ignorada. El casc antic està per damunt de personalismes. L’alcalde no pot imposar el seu únic criteri, el regidor del PP no pot convertir-se en servidor fidel de l’alcalde per satisfer el seu ego personal de “governar”. Sí decideixen no fer el debat és perquè amaguen moltes coses, i moltes d’aquestes coses són les que, amb mentides i difamacions atribueixen, precisament, als qui gosen tenir una opinió contrària.

Deixant de banda les misèries del nostre sistema democràtic local ara només resta decidir si es fa el ple, una marxa sobre la casa consistorial, una vaga de fam o un concert dels Pets.. això ho heu de decidir vosaltres, la gent del poble. L’Entesa considera que el tema és suficientment important com per fer alguna cosa, com diu l’Adri, potser que ens reunim en algun bar i en parlem. L’Entesa no portarà la iniciativa, considerem que sou vosaltres, la gent que voluntàriament i amb criteri propi ho decidiu, l’Entesa estarà amb vosaltres.

Si voleu baixar-vos la gravació del ple aneu a la següent adreça: 
www.sendspace.com/file/gdx822

Sobre l’última alcaldada

L’Entesa fa unes primeres declaracions arrel del desagradable “panflet” municipal que ha passat l’alcalde per les cases. 

1. L’Entesa, evidentment no tenia constància d’aquest fet, la qual cosa lamenta profundament ja que un comunicat municipal ha de tenir, com a mínim, el vist-i-plau o, si més no una consulta prèvia per part de l’alcalde a tots els membres del consistori, estiguin o no a l’oposició -l’ajuntament som tots els qui el representem, no només l’alcalde-, cosa que no s’ha produït. 

Consultades les regidores socialistes, tampoc en sabien res. Per tan estem davant d’una suplantació de funcions ja que, si parla en nom de l’ajuntament, l’oposició hi tindria que formar part ja sigui recolzant el text o, si no s’hi està d’acord, amb escrits paral·lels dins la mateixa publicació. Per tan l’Entesa considera que l’alcalde ha abusat del seu càrrec produint una despesa municipal -amb diners de tots- per emetre els seus comunicats personals -molt personals- amb els quals, ni l’Entesa ni el PSC, hi estan d’acord. Per tan des d’aquí li demanem que torni de la seva butxaca a les arques municipals els diners que ha costat l’edició, reproducció i distribució d’aquesta publicació que només representa la seva personal opinió. 

2. L’Entesa no pot entrar discutir un text -a part de mal escrit- on tots els arguments intenten desviar-se del problema principal: la qüestió del casc antic, sobre el qual, evidentment, hi ha molta gent -si s’ha llegit tots els comentaris d’aquest fòrum ho pot comprovar- que no pensen igual que l’alcalde, ni molt menys, ans al contrari, diuen coses prou interessants perquè el màxim representant del nostre municipi en faci cas i ho reculli. Per contra el Sr. Fonts es dedica a donar les culpes a tothom per treure’se de sobra la responsabilitat de qui és el màxim responsable del què passa al nostre poble des de fa dècades. 

3. L’Entesa es sorprèn de que l’alcalde utilitzi un llenguatge que sempre, segons ell, ha criticat de l’oposició. On està l’elegància i el bon gust que ha de tenir un alcalde tan de temps recolzat pels seus convilatans? Ha perdut els estreps perquè ara resulta que gent del seu mateix bàndol li planten cara. L’Entesa li demanaria una mica de compostura a l’hora de tractar temes tan delicats.

4. Si l’equip de govern, i concretament l’alcalde, vol expressar la seva opinió, i vol que la gent li faci cas, ja sap que ha de fer: un debat obert a tothom. Amb unes condicions objectives, no com fa als plens i com està emprant en aquest escrit. Criticant, com una vella desdentada, a tothom i amagant els seus interessos i el d’alguns dels seus regidors i acallant les opinions dels regidors de l’oposició.

5 Si, com diu a l’escrit, no té temps per perdre amb les coses que realment importa al poble potser caldria que es pensés què hi fa en aquest càrrec? O potser voldria que l’oposició no existís per seguint fent la seva a dalt d’una poltrona que ja li ve gran?

6. Per últim i com a resum, de moment, crec, sr. alcalde que s’ha passat i ha demostrat en quin nivell està. Potser li convindria fer un acte d’humilitat i acceptar que les seves decisions comencen a no coincidir del tot amb les de la gent del poble. Home, un quart de segle és molt de temps, no creu?

Tornen les Portalades

L’Entesa us vol fer un regal de Nadal, una mica anticipat, però donades les circumstàncies polítiques, és un bon moment perquè als qui us interessa la política, i sobretot la local, pugueu gaudir d’unes publicacions que, tot i ser història, van marcar una època i varen ser fidels testimonis dels esdeveniments polítics i socials del municipi.

Tot el que està passant en aquests moments a la vida pública municipal, la Portalada ho havia comentat, denunciat i proposat en aquestes publicacions que abracen el període entre el 2003 al 2007.

Una publicació que, d’altra banda, no té res a envejar de les edicions professionals, tant en el sentit compositiu de la publicació, la seva senzillesa de mitjans –un din A3 plegat formant 4 pàgines A4– com pel seu contingut. Els dos conceptes amb un elevat nivell de qualitat, malgrat les crítiques destructives abocades amb enveja i injustificat menyspreu pels seus detractors.

L’Entesa us ofereix de nou les Portalades perquè pugueu comprovar en directe què tenien de derrotistes i quines eren les seves malignes perversions que tan alteraven l’ordre establert.

Les Portalades tornen a aparèixer per fer reflexionar a la gent que demana participació i diàleg, a la gent que vol contrastar les seves opinions i que vol construir el poble –i no a cops de totxo– mitjançant la participació, amb llibertat i valentia, en el debat comú, sense el qual no és possible desenvolupar una comunitat sana, diversa i culta.

Ara, en la distància, podem afirmar que les Portalades van ser incompreses i, possiblement erròniament menystingudes, pel gran públic bellvetà. “Massa lletra” ens comentaven. Això és “infumable” deien els més propers. Tenien raó, no era una publicació adequada a l’època que Bellvei estava vivint, però nosaltres havíem d’explicar tantes coses que no en teníem prou amb quatre frases. Per això vàrem introduir els acudits gràfics, un format de titulars de periòdic. Però va ser insuficient per a una societat poc avesada a llegir i a opinar sobre els esdeveniments locals, amb una dosi de por que encara avui dia és present en la vida social i política de Bellvei.

Acostumats com estàvem a dècades d’obscurantisme franquista, la democràcia no va saber il·luminar les parts fosques d’un Bellvei culturalment mandrós i políticament submís. La llum intensa de la Portalada cegava els ulls acostumats a la foscor. Segurament només interessava el seu contingut  als qui governaven i ho feien per elucubrar la manera de construir de cara a la gent un discurs desestructurador que apaivagués el crit de llibertat que sortia de les seves pàgines.

No és fàcil descobrir de cop i volta les misèries amagades tan de temps. Però ara sembla que comencen a sorgir unes veus joves acostumats a la llum. Per a ells brindem aquest regal que serveixi pel retorn del debat ciutadà a Bellvei. Que vagi de gust!

L’Entesa novembre de 2008

tornen les Portalades..

Al·legació a la mobilitat al casc antic de Bellvei

El/la sotasignat/da,………………………………………………………………………………………, major d’edat, amb NIF…………………………, resident al carrer………………………………………………………………… de la població de ………………………………………………………, codi postal núm. ………………….en relació a la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament de Bellvei, aprovada inicialment i publicada en el núm. 5.232 del DOGC el dia 9 d’octubre de 2008, dins del termini d’un mes d’exposició al públic

MANIFESTO:

Que la present modificació no contempla aspectes tan importants, pel bon desenvolupament funcional del teixit urbà del centre, com un estudi de mobilitat.

El fet que les normes permetin seguir convertint totes les parcel·les del centre del poble on fins ara hi ha un sol habitatge en habitatge plurifamiliar farà incrementar la mobilitat de vehicles pels carrers estrets del centre.

La decisió de fer 32 aparcaments soterrats a cal Punico n’és un exemple, ja que tots els vehicles, segons el projecte, hauran d’entrar i sortir per un accés únic davant d’un carrer de, escassament, 3,50 metres d’ample. Evidentment això generarà conflictes greus de trànsit en aquest indret.

Tampoc s’ha previst una ordenança que reguli l’aparcament soterrani i, en el cas del casc antic, s’haurien de tenir en compte aspectes tan importants com l’impacte que les excavacions que s’originin poden donar peu a alteracions i patologies a les finques veïnes donada la poca consistència de les construccions antigues. No seria millor estudiar la localització d’aparcament públic gratuït prop del centre, com alternativa?

Donat que les normes que regulen el casc antic (clau RCA) no s’han modificat des de l’any 1977 i tenint en compte que des fa 30 anys s’han produït canvis substancials funcionals, tecnològics, de mobilitat, socials i culturals, aquests no poden ser assumits amb una simple modificació d’un parell d’articles sinó que és necessari fer un estudi més extens de la situació del centre urbà.

Tot això porta a constatar que la modificació que es pretén portar a terme, per part de l’ajuntament, no contempla tots els problemes a resoldre en una normativa obsoleta i que la present modificació no arriba a actualitzar. Per la qual cosa

DEMANO

Que no s’aprovi provisionalment la present modificació de normes i iniciï un procés de desenvolupament del planejament més ampli en la seguretat que serà més positiu pel conjunt del poble de Bellvei.

Amb la confiança que respondrà positivament a aquesta demanda el saluda atentament

a …………………….,……….d………………………. 2008

Signatura

Sr. Alcalde-president de l’ajuntament de Bellvei

Plaça de l’Església, núm. 1 Bellvei 43.719 Penedès

Al·legació patrimoni casc antic de Bellvei

El/la sotasignat/da,………………………………………………………………………………………, major d’edat, amb NIF…………………………, resident al carrer………………………………………………………………… de la població de ………………………………………………………, codi postal núm. ………………….en relació a la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament de Bellvei, aprovada inicialment i publicada en el núm. 5.232 del DOGC el dia 9 d’octubre de 2008, dins del termini d’un mes d’exposició al públic

MANIFESTO:

Que durant molts anys l’activitat de l’equip de govern per a conservar i potenciar el casc antic ha estat més aviat escassa. El fet que des del 1977 hi ha les mateixes normes urbanístiques que regulen el casc antic n’és un exemple.

També es pot considerar deixadesa política que, a partir del 2002 l’ajuntament aprova una modificació general de les mateixes normes, que preveu el desenvolupament d’un Pla Especial de Protecció i la redacció d’un catàleg de patrimoni, pels quals es pot optar a la possibilitat de protegir el casc antic, però que l’equip de govern fins ara no ho ha executat.

Tenint en compte que des fa 30 anys –des que són vigents les normes del casc antic– s’han produït canvis substancials funcionals, tecnològics, de mobilitat, socials i culturals, que han transformat radicalment l’escenari urbà dels centres de les poblacions i que la situació dels quals ha passat, de ser la part més degradada i obsoleta dels pobles, a convertir-se en el centre vital del sòl urbà i ha ser considerats símbols emblemàtics de la seva història, el seu patrimoni i referent de la seva evolució urbana.

Que no és acceptable considerar el casc urbà tan degradat com per no fer-hi res i deixar-ho en mans de les promocions privades alienes que proposen models densos de “poble espanyol” –el cas de cal Ponico que passa d’un habitatge a 16 o el de l’illa triangular del carrer Montserrat– on hi ha cases que tenen una història i que conté una arquitectura encara avui dia digna. Els centres històrics ben conservats poden ajudar a mantenir la seva personalitat com a nucli urbà i foragitar el perill de què el poble sencer es converteixi en una ciutat dormitori ordinària.

Que tot i la degradació soferta fins ara cal considerar el casc antic, no només des del punt de vista de l’estat del seu patrimoni arquitectònic, sinó també des de la seva presència urbana, el seu paisatge de carrers, i extraure, del seu actual teixit esmorteït i deformat, l’essència de la seva història reflectint-la, no tan sols en la conservació dels seus edificis, sinó en refer de manera contemporània el paisatge dels seus espais públics.

També cal fer menció del paper important que exerceixen els jardins interiors de les grans finques que encara resten en el centre urbà. A més del paper d’evitar la densificació total de les illes urbanes atapeïdes i sense vegetació –les normes contemplen construir la totalitat dels patis d’illa en planta baixa– tenen un paper de qualitat ambiental dels patis interiors d’illa, i és un tret característic propi d’aquest espai urbà.

Tots aquests arguments, d’una importància cabdal per recuperar el patrimoni col·lectiu del centre històric, no poden ser assumits amb una simple modificació d’un parell d’articles de les normes sinó que la complexitat del tema requereix d’un estudi acurat de la situació en què es troba el casc antic, amb un debat paral·lel que tothom qui vulgui, pugui opinar, ja que es tracta d’un patrimoni comú i la intervenció requereix d’un debat seriós i profund.

DEMANO

Que no s’aprovi provisionalment la present modificació de normes i iniciï un procés de desenvolupament del planejament més ampli en la seguretat que serà més positiu pel conjunt del poble de Bellvei.

Amb la confiança que respondrà positivament a aquesta demanda el saluda atentament

a …………………….,……….d………………………. 2008

Signatura

Sr. Alcalde-president de l’ajuntament de Bellvei

Plaça de l’Església, núm. 1 Bellvei 43.719 Penedès

Bellvei, expressa’t amb llibertat!

S’ha creat un fòrum per internet que es diu “Bellvei, expressa’t amb llibertat” per debatre els temes polèmics del municipi. L’Entesa celebra que una iniciativa com aquesta hagi sorgit de la gent del poble i, sobretot, del jovent que finalment puja al púlpit per expressar la seva opinió.

Ho fa motivat per un seguit de desagradables i poc democràtics fets recents: la indignació dels veïns del casc antic davant l’espoli que, durant tants anys, ha sofert sense que l’administració local hagi fet res al respecte i que, ara, quan es decideix a actuar ho fa però en sentit contrari: per acabar d’enderrocar el poc que resta en peu del patrimoni històric d’un poble que, com si tingués alzheimer, va perdent la memòria fins a convertir-se en un barri sense personalitat. Efectes metropolitants o pobresa cultural dels nostres governants?

Aquesta polèmica objecte de debat ha estat coartada pel mateix alcalde, amo i senyor del poble durant quasi un quart de segle i ha generat la dimissió d’una periodista que volia portar el debat del casc  antic a la ràdio municipal de Bellvei.

L’Entesa recorda que, durant els anys que porta d’existència a l’ajuntament, ha denunciat públicament i reiteradament aquesta actitud autoritària, però els tabús i les pors no han permès que el missatge arribés a la gent del poble, precisament per la manca de llibertat en el debat dels temes fonamentals necessaris perquè una comunitat mantingui la seva vitalitat cultural i, en definitiva, la seva raó de ser.

Mesos abans de la prohibició del debat sobre el casc antic, l’alcalde en persona va prohibir, sense cap explicació, que l’Entesa emetés per la ràdio els seus minsos 10 minuts que, la mateixa “autoritat local” li havia atribuït en un repartiment de temps on el grup governant se n’atribuia 50. En aquella ocasió però, ningú va dir res, ningú va posar el crit al cel, com tantes vegades que l’Entesa ha denunciat les infraccions autoritàries comeses pel Sr. alcalde. És potser que trepitjar el dret legítim d’expressió d’un grup polític es considera normalitat democràtica? No és igual de greu aquest fet com el de prohibir un debat sobre el casc antic? Quin fet diferencial hi ha entre aquestes dues prohibicions perquè una sigui un escàndol i de l’altra ni se’n parli? Cal recordar que va ser l’Entesa qui va aconseguir fer realitat el dret dels grups municipals a escriure a la revista municipal del Pòrtic a través d’una denúncia al Síndic de Greuges.

L’explicació, ens agradaria pensar-ho així, és que ara les noves generacions, sense tantes pors ni prejudicis i amb un bon bagatge cultural, són les que obren la porta a la participació. Una bona oportunitat per recuperar les constants vitals que un poble necessita per sentir-se viu socialment, econòmicament i culturalment. Endavant, i benvinguts! Que la vostra tasca serveixi per recuperar els valors democràtics que durant tant de temps s’han arraconat a les golfes de la nostra memòria. Si això s’aconsegueix, l’Entesa se sentirà satisfeta d’haver contribuït a destapar el mite de la caverna que encara pesa com una llosa sobre el nostre poble.