Sobre l’última alcaldada

L’Entesa fa unes primeres declaracions arrel del desagradable “panflet” municipal que ha passat l’alcalde per les cases. 

1. L’Entesa, evidentment no tenia constància d’aquest fet, la qual cosa lamenta profundament ja que un comunicat municipal ha de tenir, com a mínim, el vist-i-plau o, si més no una consulta prèvia per part de l’alcalde a tots els membres del consistori, estiguin o no a l’oposició -l’ajuntament som tots els qui el representem, no només l’alcalde-, cosa que no s’ha produït. 

Consultades les regidores socialistes, tampoc en sabien res. Per tan estem davant d’una suplantació de funcions ja que, si parla en nom de l’ajuntament, l’oposició hi tindria que formar part ja sigui recolzant el text o, si no s’hi està d’acord, amb escrits paral·lels dins la mateixa publicació. Per tan l’Entesa considera que l’alcalde ha abusat del seu càrrec produint una despesa municipal -amb diners de tots- per emetre els seus comunicats personals -molt personals- amb els quals, ni l’Entesa ni el PSC, hi estan d’acord. Per tan des d’aquí li demanem que torni de la seva butxaca a les arques municipals els diners que ha costat l’edició, reproducció i distribució d’aquesta publicació que només representa la seva personal opinió. 

2. L’Entesa no pot entrar discutir un text -a part de mal escrit- on tots els arguments intenten desviar-se del problema principal: la qüestió del casc antic, sobre el qual, evidentment, hi ha molta gent -si s’ha llegit tots els comentaris d’aquest fòrum ho pot comprovar- que no pensen igual que l’alcalde, ni molt menys, ans al contrari, diuen coses prou interessants perquè el màxim representant del nostre municipi en faci cas i ho reculli. Per contra el Sr. Fonts es dedica a donar les culpes a tothom per treure’se de sobra la responsabilitat de qui és el màxim responsable del què passa al nostre poble des de fa dècades. 

3. L’Entesa es sorprèn de que l’alcalde utilitzi un llenguatge que sempre, segons ell, ha criticat de l’oposició. On està l’elegància i el bon gust que ha de tenir un alcalde tan de temps recolzat pels seus convilatans? Ha perdut els estreps perquè ara resulta que gent del seu mateix bàndol li planten cara. L’Entesa li demanaria una mica de compostura a l’hora de tractar temes tan delicats.

4. Si l’equip de govern, i concretament l’alcalde, vol expressar la seva opinió, i vol que la gent li faci cas, ja sap que ha de fer: un debat obert a tothom. Amb unes condicions objectives, no com fa als plens i com està emprant en aquest escrit. Criticant, com una vella desdentada, a tothom i amagant els seus interessos i el d’alguns dels seus regidors i acallant les opinions dels regidors de l’oposició.

5 Si, com diu a l’escrit, no té temps per perdre amb les coses que realment importa al poble potser caldria que es pensés què hi fa en aquest càrrec? O potser voldria que l’oposició no existís per seguint fent la seva a dalt d’una poltrona que ja li ve gran?

6. Per últim i com a resum, de moment, crec, sr. alcalde que s’ha passat i ha demostrat en quin nivell està. Potser li convindria fer un acte d’humilitat i acceptar que les seves decisions comencen a no coincidir del tot amb les de la gent del poble. Home, un quart de segle és molt de temps, no creu?

L’entesa torna a tombar una errada de l’alcalde de Bellvei.

Arrel de la denuncia formulada en el seu moment per part de l’Entesa i el PSC, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya ha declarat la llicència d’obres que l’ajuntament va concedir per fer 16 habitatgesi 32 aparcaments soterrats a la Plaça Catalunya “parcialment nul·la de ple dret” i per tan haurà de tornar a tramitar el projecte amb l’esmena de treure de la planta baixa els habitatges:

resolucio-de-la-gene-a-cal-punico-bellvei

La qëstió però és més complexa ja que a l’any 2002 hi va haver una modificació puntual de les normes subsidiàries que consideraven aquesta finca dins del casc antic i per tan la llicència, en aquest cas, també incompliria l’obligació de fer un Pla Especial de Protecció del casc antic de Bellvei.

La situació però està ara en l’aprovació d’una modificació puntual de les normes pel casc antic que ha generat escàndol tant per l’oportunisme polític de l’alcalde en fer unes normes a la mesura dels seus interessos i no fe cas dels veins que li demanen la preservació del casc antic com dels fets col·laterals que van succeir al prohibir el debat per la radio municipal de Bellvei.

El divendres dia 7 de novembre s’acaba la fase de recollida d’al·legacions contra aquesta modificació que només pretén justificar les llicències que l’alcalde ja ha compromés amb els promotors però sense introduir cap element de protecció que els veins demanen.

Al·legació a la mobilitat al casc antic de Bellvei

El/la sotasignat/da,………………………………………………………………………………………, major d’edat, amb NIF…………………………, resident al carrer………………………………………………………………… de la població de ………………………………………………………, codi postal núm. ………………….en relació a la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament de Bellvei, aprovada inicialment i publicada en el núm. 5.232 del DOGC el dia 9 d’octubre de 2008, dins del termini d’un mes d’exposició al públic

MANIFESTO:

Que la present modificació no contempla aspectes tan importants, pel bon desenvolupament funcional del teixit urbà del centre, com un estudi de mobilitat.

El fet que les normes permetin seguir convertint totes les parcel·les del centre del poble on fins ara hi ha un sol habitatge en habitatge plurifamiliar farà incrementar la mobilitat de vehicles pels carrers estrets del centre.

La decisió de fer 32 aparcaments soterrats a cal Punico n’és un exemple, ja que tots els vehicles, segons el projecte, hauran d’entrar i sortir per un accés únic davant d’un carrer de, escassament, 3,50 metres d’ample. Evidentment això generarà conflictes greus de trànsit en aquest indret.

Tampoc s’ha previst una ordenança que reguli l’aparcament soterrani i, en el cas del casc antic, s’haurien de tenir en compte aspectes tan importants com l’impacte que les excavacions que s’originin poden donar peu a alteracions i patologies a les finques veïnes donada la poca consistència de les construccions antigues. No seria millor estudiar la localització d’aparcament públic gratuït prop del centre, com alternativa?

Donat que les normes que regulen el casc antic (clau RCA) no s’han modificat des de l’any 1977 i tenint en compte que des fa 30 anys s’han produït canvis substancials funcionals, tecnològics, de mobilitat, socials i culturals, aquests no poden ser assumits amb una simple modificació d’un parell d’articles sinó que és necessari fer un estudi més extens de la situació del centre urbà.

Tot això porta a constatar que la modificació que es pretén portar a terme, per part de l’ajuntament, no contempla tots els problemes a resoldre en una normativa obsoleta i que la present modificació no arriba a actualitzar. Per la qual cosa

DEMANO

Que no s’aprovi provisionalment la present modificació de normes i iniciï un procés de desenvolupament del planejament més ampli en la seguretat que serà més positiu pel conjunt del poble de Bellvei.

Amb la confiança que respondrà positivament a aquesta demanda el saluda atentament

a …………………….,……….d………………………. 2008

Signatura

Sr. Alcalde-president de l’ajuntament de Bellvei

Plaça de l’Església, núm. 1 Bellvei 43.719 Penedès

Al·legació patrimoni casc antic de Bellvei

El/la sotasignat/da,………………………………………………………………………………………, major d’edat, amb NIF…………………………, resident al carrer………………………………………………………………… de la població de ………………………………………………………, codi postal núm. ………………….en relació a la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament de Bellvei, aprovada inicialment i publicada en el núm. 5.232 del DOGC el dia 9 d’octubre de 2008, dins del termini d’un mes d’exposició al públic

MANIFESTO:

Que durant molts anys l’activitat de l’equip de govern per a conservar i potenciar el casc antic ha estat més aviat escassa. El fet que des del 1977 hi ha les mateixes normes urbanístiques que regulen el casc antic n’és un exemple.

També es pot considerar deixadesa política que, a partir del 2002 l’ajuntament aprova una modificació general de les mateixes normes, que preveu el desenvolupament d’un Pla Especial de Protecció i la redacció d’un catàleg de patrimoni, pels quals es pot optar a la possibilitat de protegir el casc antic, però que l’equip de govern fins ara no ho ha executat.

Tenint en compte que des fa 30 anys –des que són vigents les normes del casc antic- s’han produït canvis substancials funcionals, tecnològics, de mobilitat, socials i culturals, que han transformat radicalment l’escenari urbà dels centres de les poblacions i que la situació dels quals ha passat, de ser la part més degradada i obsoleta dels pobles, a convertir-se en el centre vital del sòl urbà i ha ser considerats símbols emblemàtics de la seva història, el seu patrimoni i referent de la seva evolució urbana.

Que no és acceptable considerar el casc urbà tan degradat com per no fer-hi res i deixar-ho en mans de les promocions privades alienes que proposen models densos de “poble espanyol” –el cas de cal Ponico que passa d’un habitatge a 16 o el de l’illa triangular del carrer Montserrat- on hi ha cases que tenen una història i que conté una arquitectura encara avui dia digna. Els centres històrics ben conservats poden ajudar a mantenir la seva personalitat com a nucli urbà i foragitar el perill de què el poble sencer es converteixi en una ciutat dormitori ordinària.

Que tot i la degradació soferta fins ara cal considerar el casc antic, no només des del punt de vista de l’estat del seu patrimoni arquitectònic, sinó també des de la seva presència urbana, el seu paisatge de carrers, i extraure, del seu actual teixit esmorteït i deformat, l’essència de la seva història reflectint-la, no tan sols en la conservació dels seus edificis, sinó en refer de manera contemporània el paisatge dels seus espais públics.

També cal fer menció del paper important que exerceixen els jardins interiors de les grans finques que encara resten en el centre urbà. A més del paper d’evitar la densificació total de les illes urbanes atapeïdes i sense vegetació –les normes contemplen construir la totalitat dels patis d’illa en planta baixa- tenen un paper de qualitat ambiental dels patis interiors d’illa, i és un tret característic propi d’aquest espai urbà.

Tots aquests arguments, d’una importància cabdal per recuperar el patrimoni col·lectiu del centre històric, no poden ser assumits amb una simple modificació d’un parell d’articles de les normes sinó que la complexitat del tema requereix d’un estudi acurat de la situació en què es troba el casc antic, amb un debat paral·lel que tothom qui vulgui, pugui opinar, ja que es tracta d’un patrimoni comú i la intervenció requereix d’un debat seriós i profund.

DEMANO

Que no s’aprovi provisionalment la present modificació de normes i iniciï un procés de desenvolupament del planejament més ampli en la seguretat que serà més positiu pel conjunt del poble de Bellvei.

Amb la confiança que respondrà positivament a aquesta demanda el saluda atentament

a …………………….,……….d………………………. 2008

Signatura

Sr. Alcalde-president de l’ajuntament de Bellvei

Plaça de l’Església, núm. 1 Bellvei 43.719 Penedès

L’ajuntament de Bellvei vol modificar les normes urbanístiques del casc antic per fer-hi blocs de pisos.

Aquesta modificació podria acabar de destruir el poc que queda del centre històric de Bellvei.

Bellvei, 26 de setembre de 2008. Del Ple Ordinari del dia 25.

Nedar a contra corrent

Mentre els municipis veïns intenten protegir els seu patrimoni arquitectònic i ambiental del centre urbà –com el cas de Calafell- l’Ajuntament de Bellvei es dona presses per aprovar una normativa que acabarà amb el poc patrimoni que resta en del seu malmès casc antic.

 

Tot va començar el ple d’abril on l’oposició va guanyar una moció en que es demanava iniciar la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament pel que fa a l’àmbit del casc antic. Això es va fer amb la intenció d’evitar casos com el d’una llicència d’obres que permetia enderrocar una de les cases més antigues del poble i fer-hi 16 dúplex i 32 aparcaments en dos soterranis.

 

La llicència es va aturar per les denúncies presentades en contra pels veïns denunciant que incomplia la normativa vigent. Mentrestant l’alcalde Josep Fonts va encarregar la modificació de les Normes tal com el ple va determinar però ho va fer en el sentit de modificar quatre articles per permetre la construcció de blocs de pisos d’habitatge plurifamiliar. També possibilita l’agrupació dels soterranis de les parcel·les per fer-hi aparcaments i deixa construir a fondàries, mínimes, de 12 metres.

Cap referència als edificis històrics a protegir, cap referència al tractament dels patis interiors ajardinats que encara existeixen, cap referència als espais urbans susceptibles de ser conservats, cap estudi de mobilitat i aparcament públic, tant necessari en uns carrers estrets.

 

Els veïns ja no aguanten més la demagògia de l’alcalde

Davant d’aquesta incomprensible manca de sensibilitat, absència de cultura i mala fe, els veïns, indignats, han protestat penjat pancartes i assistit al ple d’aquest dijous amb pancartes on s’hi llegia: “Salvem el casc urbà. Conservem la història de Bellvei”. Tot i aixó l’alcalde, fent ús de la demagògia i a l’autoritarisme a que ens té acostumats a fet cacs omís i ha aprovat inicialment la modificació.

 

El regidor de l’Entesa, l’únic que, obertament s’ha manifestat en contra ha dit en el ple que: “ Si fins ara en el casc antic de Bellvei es podien enderrocar tots els edificis sense excepció –la normativa és la mateixa des de l’any 1977- ara es podrà seguir fent però amb més facilitat ja que es podrà construir blocs de pisos i aparcaments soterrats a dojo.”

 

Cal recordar que Pau Batlle té una propietat heretada dels seus pares en el casc antic que aquestes mesures impulsades per l’actual alcalde augmentarien el seu valor immobiliari. Tot i això proposa la conservació i el tractament històric i ambiental que en aquest espai del centre antic del poble caldria aplicar. Aquesta afirmació al ple va provocar les difamacions irades de l’alcalde.

Un tècnic invisible

A més dels veïns, al ple municipal, l’alcalde va convocar l’aparellador municipal al qui va presentar com a responsable de la redacció de les normes. Els temes urbanístics no són competència d’un aparellador, sí que ho són dels arquitectes superiors especialitzats en urbanisme. Per la qual cosa el redactat de les normes no les signa l’aparellador Antonio Forcada sinó l’arquitecte Ignasi Forcada, fill de l’aparellador. Sorprèn doncs que el signant de la modificació de les normes i per tant responsable i suposadament capacitat per aquesta tasca ni s’hagués dignat a venir per exposar personalment les explicacions tècniques adequades.

 

Finalment la votació va donar 6 vots a favor de la modificació 1 vot en contra de l’Entesa i 2 abstencions socialistes argumentant que tot i que podien estar d’acord amb la modificació primer es tenia que escoltar la gent.

“Leche desnatada”

L’altra assumpte del dia va ser la incorporació a l’equip de govern del Sr. Pascual, regidor del PP. Feia temps que es venia dient i ja en les eleccions passades els atacs personals dels panflets del PP cap als membres de l’Entesa semblants als del Fonts van donar a entendre que tard o d’hora aquesta fusió es produiria.

 

Força autoritària, debilitat democràtica

A ningú se li escapa que la política de dretes i immobiliària del Sr. Fonts es pot emmarcar en el grup dels obsolets, però encara vigents, elements que tenen la seva obsessió en el creixement urbanístic desaforat i que, moltes de les seves estratègies, han portat a la crisi econòmica que estem petin.

Des de l’Entesa ens preguntem; com, tenint majoria absoluta, un partit  catalanista, necessita ajuntar-se de la dreta espanyolista? La resposta l’ha donat als diaris aquesta setmana el Sr. Pascual on s’apunta al carro perquè hi ha projectes tant sucosos com el POUM i el camp de golf –per axó la cartera de turisme-.

 

Es veu que tot i la seva prepotència que demostra en el seu reducte municipal dels plens, el sr. Fonts no es veu en cor de desenvolupar un POUM amb suficient èxit per “colar” els seus interessos particulars –i no del poble- com la seva dèria eterna per construir un camp de golf –i la seva urbanització- en un paratge que la Generalitat qualifica d’espai protegit natural. 

Instància dirigida a l’alcalde de Bellvei sobre el cas del programa de ràdio prohibit a L’Entesa

En Pau Batlle Solé, regidor del grup municipal de l’Entesa per Bellvei, en representació del seu grup

 

MANIFESTA

 

Que en data 4 de maig passat el grup municipal el l’Entesa per Bellvei va fer arribar al responsable de la radio Bellvei una gravació de 10 minuts per ser emesa a les 19,10 de la tarda del dia 7 de maig, d’acord amb el temps que el grup de govern majoritari va imposar a la resta de grups segons una distribució aleatòria basada en donar 10 minuts per cada regidor electe. La gravació complia amb les condicions pròpies d’un programa que se suposa lliure d’interferències on els representants del grup municipal poden expressar-se lliurement sense cap impediment.

 

Que amb gran consternació del sotasignat del present escrit va ser informat per part del responsable d’emetre la gravació —a la hora convinguda amb la resta de grups municipals— que aquesta no havia estat emesa.

 

A la pregunta del perquè no va ser emesa va respondre que, per ordre del Sr. Josep Fonts, va ser prohibida la seva retransmissió.

 

El regidor de l’Entesa va preguntar al sr. alcalde, en conversa telefònica, quins eren elsmotius pels quals no s’havia emès la gravació.

 

Les explicacions donades pel Sr. Fonts, alcalde del municipi, no van convèncer al representant del l’Entesa les quals transcriu a continuació:

 

1. No la va emetre per no ser el format adequat ja que la gravació va ser feta fora de l’àmbit de la radio i no realitzada pel periodista “oficial”. Dues condicions que en cap cas poden condicionar una prohibició, que mai s’ha establert així pels diferents grups i en tot cas no són arguments convincents ni democràtics per rebutjar una gravació.

 

1. Davant de la sorpresa del sotasignat va preguntar si en algun moment l’Ajuntament havia establert algunes regles, pautes o normes com perquè podessin ser transgredides fins el punt de tenir que ser prohibida i no ser emesa l’esmentada gravació de l’Entesa, dons en ella no hi ha cap comentari que es pugui considerar ofensiu per cap grup o persona.

 

1. El Sr. Alcalde va contestar que l’equip de govern havia decidit que es marcarien unes normes. Normes les quals no havien estat comunicades en cap moment a la resta de regidors de l’oposició, o sigui que, suposadament, només les sabien l’equip de govern. Cosa que, evidentment, no podien estar ni subscrites ni consensuades per la resta dels grups.

 

1. El sr. alcalde va insistir en explicar que a partir d’ara s’establirien unes normes per a tots, que es debatrien. Però mentrestant la gravació de l’Entesa no s’emetria, sense més motius. En canvi sí va ser emesa la part que corresponia al seu partit i també la del PSC.

 

1. A la pregunta de que no era just ni democràtic que mentrestant l’equip de govern havia emès els seus 50 minuts de radio amb total llibertat per dir el que li semblés, el grup municipal de l’Entesa per Bellvei, amb els mateixos drets que l’equip de govern, era privat del seu dret democràtic de la llibertat d’expressió.

 

L’actitud i el comportament que amb aquest acte ha comés el sr. alcalde, transgredint els valors que el sistema democràtic li ha dipositat en la seva persona, i perquè es considera que l’acte comés pel sr. Fonts no és digne de ser escrit en la història de la democràcia de Bellvei al impedir la llibertat d’expressió que de ple dret té el grup municipal de l’Entesa per Bellvei i perquè sigui restituïda la il·legalitat del fet.

 

DEMANEM

 

En nom del sotasignat, del grup que representa i des ciutadans i ciutadanes de Bellvei que han dipositat la confiança en l’Entesa, i apel·lant al sentit democràtic pel qual va ser nombrat alcalde, i per mantenir la seva dignitat com a tal, sigui emesa a la mateixa hora i dia de la setmana que ve la gravació de l’Entesa. Es consideraria aquest fet mínim indispensable per restituir els drets democràtics d’un grup que sempre ha lluitat per defensar els interessos de Bellvei tot i que, a ulls del senyor Josep Fonts, li semblin idees contràries o diferents de les seves no per això han de ser menystingudes per qui en definitiva ha de vetllar precisament per la bona convivència ciutadana i no fer discriminacions antidemocràtiques com el fet denunciat en aquest escrit representa.

 

D’altra banda, el greuge infringit al grup de l’entesa per Bellvei amb la decisió aleatòria i fora del marc constitucional i democràtic de la seva decisió de prohibir la llibertat d’expressió d’un grup oponent mereix i exigeix sigui objecte d’un desgravi i demani disculpes públicament pel greu atemptat comés fent abús del seu càrrec de màxim representant del municipi i prenent decisions aleatòries en funció, no de l’equitat i objectivitat que ha de tenir el màxim representat municipal i que requereix estar per damunt de les manies personals que tal decisió suscita.

 

En espera de que les demandes efectuades en el present escrit seran ateses en honor de la democràcia el saluda atentament.

 

 

Pau Batlle Solé

Regidor del grup de l’Entesa per Bellvei

 

 

 

SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BELLVEI

L’alcalde de Bellvei prohibeix el programa de ràdio de l’Entesa

Mentre, el seu partit emet un monòleg demagògic de 50 minuts.

 

 

Josep Fonts va imposar, gràcies a la seva secular majoria absoluta,  distribuir amb un criteri personalista, el temps que cada grup municipal podia disposar a la flamant emissora de ràdio Bellvei.

 

Va decidir unilateralment, sota la protesta de l’Entesa i el PSC, distribuir 10 minuts d’emissió cada mes per cada regidor electe. Per tant, CiU tindria 50 minuts, PSC 20, l’Entesa 10 i el PP també 10 minuts.

 

A finals del mes passat va enviar un escrit dient que el dia 7 de maig s’emetrien els espais destinats a cada grup, entre les 7 a les 9 del vespre. L’únic condicionant que es va exposar era que l’entrevistat havia de ser regidor. Ningú no va parlar del format, però es podia deduir pel comunicat, que es tractava d’una entrevista. L’Entesa, pels seus propis mitjans tècnics i professionals, va proporcionar al responsable de ràdio Bellvei una gravació de 10 minuts perquè fos emesa en l’espai que li corresponia.   Gravació de L’Entesa

 

El dia previst per l’emissió dels esmentats espais, només es van sentir dues intervencions: els cinquanta minuts del grup CiU i els vint del PSC. L’encarregat de la ràdio va dir que, si no s’havia emès la intervenció del grup de L’Entesa era per ordre expressa de l’alcalde.

 

Posteriorment, en conversa  telefònica de L’Entesa, l’alcalde, amb tot el cinisme a què ens té acostumats, va contestar que no s’havia emès per què no responia al format que suposadament havien acordat els membres del seu partit: un format tipus entrevista realitzat per l’encarregat de la radio, amb unes preguntes elaborades per ell i gravada a les instal·lacions de ràdio Bellvei.

 

Aquestes condicions, mai no es van explicitar ni van quedar dites en cap reunió sobre el tema. Es tracta d’unes normes d’intervenció, tretes de la màniga a última hora, que qüestionen de manera bàsica el dret fonamental de la llibertat d’expressió, quan imposen unes preguntes elaborades des de l’alcaldia.

 

El resultat és que en el seu espai d’intervenció de cinquanta minuts, el tinent d’alcalde Julià Forcada es va poder despatxar a gust amb les seves pròpies preguntes. Els mètodes que han portat a terme des de l’alcaldia, permeten que hi hagi un grup de l’oposició que, sense avís previ, se silenciï i que callin, per tant, aquelles veus discrepants amb el grup de govern

 

L’Entesa considera que aquest és un atemptat als drets fonamentals de la llibertat d’expressió i que se suma a una actitud repetida de menyspreu a les institucions democràtiques.

Les notícies del Ple municipal arriben al Diari Tarragona

 

Les notícies del Ple municipal dels dia dels Sants Innocents arriben al Diari Tarragona.

Les reaccions del sr. alcalde en la mateixa notícia publicada pel diari demostra el nivell dels criteris d’aquest polític.

L’afirmació de què s’ha d’aprofitar el sòl que ja existeix en el casc antic per comptes d’ocupar més sòl és, senzillament, una falsedat pròpia del qui no sap on va i intenta fer combregar als demés amb rodes de molí.

Tots sabem com a tirat endavant tots els plans residencials i està convertint el municipi en una fàbrica d’habitatges –si ara som 2.000 habitants, es preveu que amb els plans parcials que ha aprovat triplicarem o quadruplicarem la població- i a més, si aconsegueix tirar endavant l’urbanització del golf de la Muga amb un barri “getto” d’alt “satnding” encara serem més.

Davant d’aquesta situació de convertir Bellvei en un poble dormitori ara bé amb l’argument enganyós de que s’ha d’aprofitar el sòl del casc antic: afirmació que denota la poca consideració que aquest sr. té cap el centre històric –ja prou degradat- aplicant el mateix criteri que als eixamples residencial amb l’únic criteri de treure-li el màxim profit econòmic i d’altra banda la hipocresia de considerar que ho fa per un argument que ni ell mateix es creu, donat la política de creixement indiscriminada –pròpia de la dreta zaplanista-.

diari080108m.pdf